JOAN BOADA BANDULIMEJANT

Ànima de la Carrau es llança a la recerca d’un projecte propi,  on recull històries molt particulars i que es fruit de la necessitat de seguir creant. Aquest projecte el Joan l'ha gravat en formació de banda, amb l'Iol Cases: bateria, l'Arnau Berenguer: guitarres, que també ha col•laborat molt en la producció del disc i al baix per David Plaç.

Tot això es plasma en “És molt fàcil” editat per Kasba Music i gravat als estudis la Taifa de Terrassa durant 2013 i 2014 amb David Pérez com a tècnic en la gravació, edició i mescles.

El disc a tingut la col•laboració de Jordi Armengol, Roqui Albero, Miguel Gil, Carol Duran, Núria Lozano, Dani Carbonell i Ferran Miquel com a músics i a la part técnica amb Guillem Gallofré, Joan Alfred Mengual i Joan Llonch.

Els disc conté cançons pròpies amb un estil innovador, creatiu i d’arrel com : Dona’m la mà, Un i set, El desitg, Tres, dos, u…, Rumbeta, Deixa’m, Història de dos dies, Resiliència i acció i La llista i cançó per no perdre el temps, que va ser gravada en directe amb els seus seguidors.

En aquesta gira ja ha actuat a: Tastautors de Cardadeu, Tràdicionarius, Harlem Club dins del Barnasants, Cafè Teatre de Terrassa, Casa de la Música de Terrassa, Excèntric de Santa Coloma de Queralt, Cafè del Teatre de la Garriga, Casal Despertaferro de Reus, Picnic Folk St.J.Sesoliveres (Piera), Musica Sota els Estels a Ermita de Sant Blai de l’Aleixar... entre altres.

https://www.youtube.com/watch?v=HeGGCkXZQIQ&list=PLvvP_I3au_BQkwU_LaqodrBgbtvBLmJhg

JORDI SANTAMARIA

Jordi Santamaria presenta el seu primer treball titulat Òpera Prima, amb  cinc temes on el cantautor de Sabadell despulla el seu univers particular. Cançons que parlen d’amor i crítica social, barrejat amb petites dosis d’humor. En alguns dels temes  l’acompanya una banda sòlida que vesteix les cançons mentre que en d’altres el so de la seva guitarra i veu ofereix una cara mes intimista.

"Òpera prima" ha estat enregistrat a l’estudi de Camprodon PAPETA RECORDS sota la supervisió tècnica d’en Cesc H. Roig i sota la discogràfica Quimera Records. Ha comptat amb el baix, guitarres i producció d’en Mario Bernaus,  les bateries d’en Josep Quintero, així com els cors de n’Aina Santamaria,  que s’han unit a les guitarres, veu, lletres i música del mateix autor Jordi Santamaria.

Un disc on Jordi Santamaria fa una presentació  del seu univers particular amb aquesta primera presa de contacte que esperem que sigui el preludi d’una llarga trajectòria.  Us convidem doncs a fer una escoltada a aquesta Òpera Prima.

https://www.youtube.com/watch?v=yAtpDGvMhI8

JAUME ARBOLEDAS

Va començar amb l’EP  "L'advocat i el diable" (Quimera Records, 2016) caracteritzat per la senzillesa i per el drama.  Senzill perque les seves  melodies són nues, vestides, puntualment,  amb una guitarra acústica, elèctrica, teclats i chorus.

La forma, que és important,  vol transmetre la naturalesa dels 4 temes que componen el disc : les emocions negatives que poden afectar l'ésser humà. Per això parlem, també,  de drama.

És, per tant, un disc nu, tranquil, per ser escoltat a xarrups.

En Jaume Arboledas ha comptat amb la participació de tres artistes que aporten un plus de qualitat a la feina musical descrita: CESC, Jaume Guàrdia i Montse Clapers. Amb ells, les cançons respiren millor,  seguint els llindars propis dels objectius abans manifestats: senzillesa i dramatisme.

El 16 novembre de 2017 presenta disc "NIGHTINGALE" (Quimera Records, 2017) un disc més lluminós que l’anterior EP, amb caràcter més rocker i transgressor, i que et crida “Creu en la Llum”.

https://www.youtube.com/watch?v=4fnEpKndW5g&t=228s

ESTEBAN FARO

La trajectòria musical d’Esteban Faro s'inicia als seus 22 anys, ha participat com a baixista, guitarrista i / o cantant en diferents projectes musicals: Jopará amb el cantautor paraguaià Horacio Verdún, la banda de rock Ponme Otra.

El 20 d'octubre del 2016 es publica "En la otra cara de la luna", el segon disc d'Esteban Faro produït per Jordi Armengol (Lluís Llach, Manuel Carrasco, Maleïda Nerea ...). Un any i mig després del seu primer treball en solitari“Instantáneas personales" (2015) , el cantautor de Barcelona ha decidit fer un pas més ambiciós en la seva carrera: fer un disc que mantingui el segell personal de l'artista afegint el plus d'excel·lència que suposa treballar amb un professional que coneix a la perfecció el món de la indústria musical.

https://www.youtube.com/watch?v=BKct5jWMf2M

TONI MARBÀ

Músic terrassenc de caràcter creatiu i somniador compulsiu ara presenta el seu projecte personal. Desprès d’estar en diferents bandes musicals com Reborn, Manflinaires o Defecte de fàbrica ha decidit crear el seu projecte personal i això materialitza en el seu disc “Desmentides”.

A mesura que avança el treball, comença a envoltar-se dels músics que l’acompanyaran en la presentació i gira del projecte musical que es va inciar el sis de maig del 2010, i amb els quals compartirà llargues i productives hores d’assajos, en un clima cada vegada més familiar que traspua al públic en el directe musical.

https://www.youtube.com/watch?v=DbmkFIB6zao

REVOLTIJO

Neix a finals del 2010 a Cardona, com a grup de versions de varis estils festius, amb la intenció de fer ballar la gent i passar-ho bé. Amb el temps, comencen a sortir temes propis, i s’acaben aglutinant en el seu primer àlbum, "Un grapat de sal" (2014).

La gràcia inicial de Revoltijo, era la diferencia substancial, tan d’estils com d’edat, dels seus components; de fet, d’aquí va venir el nom de la banda, i es nota en la barreja d’estil en les seves cançons. El grup barreja els seus temes propis amb versions de grups com Dusminguet, la Troba Kung Fú o Strombers, grups molt influents en els seus temes propis.

Des del Juny de 2014, el grup presenta el seu primer àlbum "Un grapat de sal", que conté 10 temes propis molt variats, ja que van des de la cúmbia o la rumba, al reggae o l’ska, i fins i tot es passa per algun rock’n roll i algun tema amb aire pop. L’àlbum es pot trobar a plataformes digitals com Spotify o Itunes Store.

 https://www.youtube.com/watch?v=9TcZ85UqYsI

SENYOR DELS LLAMPS

Senyor dels Llamps és un grup sense pretensions, que canta i toca tal com raja i amb moltes ganes de riures de tot, començant per un mateix.. Melodies directes per a lletres directes que segur que no deixaran ningú quiet a la cadira. I no només ha canviat la bateria per la guitarra, també s’ha llançat a cantar.

El seu primer treball “Érem heavis i no cumbes” (Discmedi 2016) néix de la necessitat de parlar clar, expressar un món interior fortament vinculat al seu poble, Avinyó (Bages), i, sobretot, treure ferro a tot i riure ben fort. La sàtira i el sentit de l’humor són una constant en les lletres de Senyor dels Llamps que ja en el títol es riuen del seu passat vinculat al rock dur i de l’estil que han adoptat en aquest disc. Aquest és un projecte nascut de la paciència. Són cançons cuinades durant quatre anys, des del sofà amb una guitarra vella. Lletres simpàtiques i desvergonyides, sense gaires filtres ni contemplacions, música senzilla i efectiva. Una recepta que veu de l’autenticitat

Senyor dels Llamps són: Oriol Iglesias, veu i guitarra, Enric Marqués, Baix, Albert Vinyés, Teclats i David Gutiérrez, Bateria i Albert Iglesias Guitarra elèctrica, segur que si els escolteu us arrencaran un somriure.

Premis: Guanyadors del Concurs Festival Riumbombori 2017 i guanyadors de millor lletra per "Bon dia Jordi" a Festival Altaveu de Sant Boi 2017.

https://www.youtube.com/watch?v=7U5-HFDV3Vs

CAN CANALLA

És un grup de música, és un lloc de creació, una declaració d’intencions, un estil de vida dedicat a la composició i l’evolució del Mestissatge i a la seva

interpretació. Però sobretot, és la casa on viuen alguns membres de la banda.

Amb el seu primer disc "TODO SE LIA" sota l'ala, aquest grup de sonats del Vallès aborda els escenaris amb la música i la festa més CANALLA!

Tot i que el projecte neix entre músics de Sabadell, a mesura que va creixent

s’incorporen músics provinents de diversos llocs del Vallès Occidental, de les

terres Catalanes i del món en general, aportant diversos estils musicals com ara

el Reggae, Rock, Ska, Funk… i la Rumba, que fa de fil conductor en aquest grup

mestís.

Aquests són els 10 components: Guim Mogas ( Guitarra ), Guillem Busquets ( Baix ), Diego Roman ( Bateria ), Albert Albuquerque, “Keke” ( Percussió ), Sandra Tarrés ( Piano ), David Solernou ( Trompeta ), Guillem Jara ( Saxo ), Jordi Montasell ( Trombó ), Anna Farriol ( Veus ) i Cesc Miralles ( Cantant )

Al disc també hi participen altres grups de primera fila del panorama català i

espanyol com LA SRA.TOMASA o ANIMAL entre d’altres, que amb el seu

intercanvi han aportat més color i diversitat al primer senzill de CAN CANALLA.

https://www.youtube.com/channel/UCs04GE-eB9Gq6W3ODiCKWKA

SHOWARMA I ELS FALAFELS

Què té a veure el swing amb la rumba? el reggae amb el twist? el kirtan amb el son? la cançó d’autor amb la cançó de festa? l’amor i els viatges? el ball i els sentiments? la Garriga i Àfrica? les llengües i els paisatges? mar, terra i cel? la ingenuïtat i l’experiència? la varieté i el mestissatge? Dusminguet i Gertrudis? el western i l’inconformisme?... Elements en té la resposta.

Elements és el disc de debut de Showarma i els Falafels. Un disc que es va començar a gestar fa vuit anys, temps que ha ocupat al grup a elaborar un discurs conscient, fins arribar a aquestes dotze cançons.

És un projecte liderat pel que fóra baterista dels Dusminguet, Martí Vilardebò, que aquí compon i canta envoltat de quatre músics amb molt bagatge. Junts construeixen un so original i característic. Un disc intens, transversal i ple de col•laboracions excepcionals.

Showarma i els Falafels son cinc músics en una idea; dotze cançons en un disc.

Son Elements que ens fan.

https://www.youtube.com/watch?v=_qHByMu8RBc

DE TU A TU

De tu a tu presenta el seu primer treball discogràfic anomenat "Moments". Un disc que conté dotze cançons amb diversos estils que van del Pop Rock, Funky, Reagge Swing o fins i tot Surf. Rodejat d'un fil conductor que uneix aquestes variants rítmiques, De tu a tu ens mostra un vano de possibilitats on reflecteixen dotze històries, dotze moments, dotze sentiments que porten al públic, el record d'un instant de la seva vida o el poder de la imaginació. Cançons sorgides a través dels sentiments i dels records, on aquesta banda ha plasmat en el seu primer treball d'estudi, les seves composicions. De tu a tu és un grup que sorgeix de les ganes de reproduir temes propis en català. Gent propera i senzilla que fa temps que trepitja diversos escenaris d'arreu de Catalunya fent la seva música. Un grup de músics compost per; Gerard Español a la guitarra i la veu. Joan Giralt a la guitarra i la veu. Oriol Piqué al Baix. Pau Oliva al teclat i finalment, Jordi Fàbregas a la bateria.

https://www.youtube.com/watch?v=cJSJ0r_mNRA

LOS PECES DE CRISTINA

Los Peces de Cristina és un projecte liderat per Cristina, cantant i compositora de Sabadell, a part de passar per grups d'altres estils des del rock alternatiu fins al jazz, va decidir llançar el seu projecte en solitari per fer un altre tipus de composicions. El seu àlbum debut "El tiempo que guardé" va arribar al TOP # 2 de Álbums Pop a iTunes Espanya amb un disc en català, castellà i anglès, produït per Marc Morgione (Antònia Font, Delorean, Za!) I que compta amb col·laboracions com la d'Oriol Saltor (la Porta dels Somnis) a la guitarra o Abel Garriga al piano. El van presentar en més de 80 concerts entre sales i festivals, passant per ciutats com Barcelona, ​​Londres, Amsterdam, Nova York, Nashville, etc. Van ser elegits Millor Àlbum Debut a la Revista MundoPop i el seu videoclip "El tiempo que guardé" ha estat seleccionat en 5 festivals internacionals de cinema i audiovisuals. La tardor passada, fruit dels seus viatges, concerts i col·laboracions, va decidir treure "Mermaids and Sharks", un EP especial de col·laboracions amb músics d'Anglaterra i Nashville on trobem cançons de diversos estils que parteixen del pop amb tocs de soul, jazz, country i fins i tot reggae. El any 2017, després d'experimentar amb diversos colors, publica el disc 'SKY' on ens brinda un so nou amb tocs electrònics i una producció molt fina i alhora atrevida de la mà de Marco Cinelli des de Londres. Per seguir descobrint nous oceans sonors. Ha començat una gira a Barcelona i rodalies i una gira nombrosa per EUA i Canadà.

https://www.youtube.com/watch?v=rIVW8Du8wJQ&t=34s

L'EXÉRCIT D'ISLÀNDIA

L'EXÈRCIT D'ISLÀNDIA: es una banda terrassenca formada al gener de 2010. La banda es va formar desprès de la dissolució d´altres grups (Christiane F, To Be Continued, Tired Hippo, Ménagé).

Ben d´hora van gravar la seva primera demo (en directe) formada per 9 temes propis i una versió de David Bowie (Heroes).  Aquesta maqueta els va servir per formar part de l´edició d´aquell any del prestigiós concurs SONA 9, quedant en 6º lloc d´un total de 180 bandes, i actuant així a locals i festivals com la sala Razzmatazz i el BAM de les Festes de la Mercè.

Actualment la banda esta formada per: David Amat, Raúl Barbero, Jordi Ibáñez, Rubén Martínez i Cristina Vallribera

Tres anys després de l’arribada del seu debut (“El regne mineral”), L’Exèrcit d’Islàndia treu a la llum “Atraccions”, una col•lecció de cançons que busca la complicitat de l’oient i li promet un viatge acolorit i canviant, sempre dins de les coordenades del pop-rock alternatiu. Si “El regne mineral” aprofondia en les influències del grup (el pop-rock alternatiu català, espanyol, anglès i americà), “Atraccions” esbossa noves víes expressives: certa foscor i certs camins més expansius s’obren pas en aquestes onze cançons.

https://www.youtube.com/watch?v=jFC6b4BLZHY

MIG QUART DE SEGLE

Format per Xavier Colet (cantant i guitarrista), l’Oriol Colet (teclat), l’Àlex Hou (saxo) , Arnau Farràs (baix) i Joan Vilalta (bateria). Els cinc formem un grup de pop-folk en català que va néixer a principis d’estiu del 2013. Tots es van conèixer estudiant però el que va fer que ens trobéssim va ser la música. Els cinc han rebut una formació musical clàssica al conservatori, però les seves inquietuds musicals se n’anaven de les cinc línies del pentagrama. És per aquest motiu que en un moment determinat ens vam embarcar en aquest projecte. Es senten realment còmodes en un registre més aviat acústic i és per això que opten per un conjunt format per: guitarra acústica, teclat, saxòfon i bateria, complementant tots aquests instruments amb les seves quatre veus. Les cançons que escriuen relaten històries amb un missatge de rerefons que volem transmetre. Per tant, les seves lletres no són tan sols un conjunt de paraules ben sonants i rimades, sinó que cadascuna d’elles té un perquè. Així doncs les seves cançons no tendeixen a un ambient de festa major on la gent salta i balla; més aviat creen un ambient atent i receptiu per part del públic.

Dins del seu currículum incloen el primer lloc en el concurs BarnaSO que ens va permetre tocar a l’Acampada Jove , finalistes del concurs BigCastLive i guanyadors com a millor grup animador de la Zurich Marató de Barcelona.

A inicis d’aquest any 2015 es van tancar a l’estudi per a gravar el seu primer treball: «Elisabeth». Aquest àlbum conté una selecció de deu temes que representen la seva primera etapa i una primera temptativa per trobar el seu estil com a grup. A partir d’aquí segueixen treballant dia a dia perfilant la seva essència creant noves cançons per enriquir el repertori. https://www.youtube.com/watch?v=sxu9-UzfZBw

UN TAL PERE

Un tal Pere mirava per la finestra embadalit el dia que a l’escola explicaven com trobar aquella activitat que ens apassiona i se’ns dóna bé.

Amb aquest tercer disc, després d’uns anys de passejar com un bon barrufet rondinaire per rutines mal pagades i fer-se el pesat en la recerca de la felicitat, Un tal Pere ens presenta 10 cançons al voltant d’una sola idea: el moviment.

Cal fer coses, les que sigui, per aprendre’n, per gaudir-les, per que sí. Encara que allò que fem tingui imperfeccions, i ens surtin “Les fotos mogudes”.

Influències directes de les cançons per ordre d’aparició: Albert Palomar, la pel•lícula “Alta Fidelitat”, la cançó Towers de Bon Iver, la cançó “Mentre floreixen les flors” de Mishima i Los Piratas.

Influències indirectes del disc “Les fotos mogudes”: Foo Fighters, Banda Sonora de “La vida sevreta de Walter Mitty”, Ken Robinson.

Enregistrat a Aviram Estudis sota la producció d’Albert Palomar que a més hi ha enregistrat les guitarres elèctriques i segones veus.

Hi col•labora a la cançó “Calma Aparent” en David Mullor dels “ix!”, en Pep Tormos dels “Sense Sal” posa la trompeta a dues cançons, en Lars Serra hi aporta els teclats, en David Amat de “The Harlock” i “L’exèrcit d’Islàndia” hi posa la bateria i els baixos van a càrrec de Joan Giralt de “De tu a tu” i “Reclam”. Pere Traserra hi posa la guitarra acústica, la veu i l’ukelele.

https://www.youtube.com/watch?v=n9pm2hFsXPE&t=112s

MARIA BETRIU

Maria Betriu: Aquest es un projecte de jazz i bossanova en català. Despres del disc 'Maria Betriu canta estàndards en català (Temps Record 2015) acollit amb gran èxit ja prepara nou disc que inclourà un repertori d'estàndards d'aquests estils adaptats al català i fins i tot algun tema d'un compositor de casa nostra.Jazz en català (Temps Record 2016) és el nou disc de Maria Betriu i el disc recull nou temes, quatre composicions de George Gershwin: És temps d’estiu (Summertime), L’home que estimo (T’he Man I Love), El nostre amor viurà (Love Is Here To Stay) i Algú que vetlli per mi (Someone To Watch Over Me); dos estàndards clàssics de swing: Quan vas marxar (After You’ve Gone) i Tinc tot el món als meus peus (I’ve Got T’he World On a String); un tema d’Antonio Carlos Jobim: Retrat en blanc i negre (Retrato em Branco e Preto); una composició del guitarrista català Ferran Orteu: Amb aquells ulls tan blaus; i una composició original de Maria Betriu:Només tu.

El grup està format per Maria Betriu a la veu, Arnau Gil a la guitarra i arranjaments, Haizea Martiartu al saxo, Xavier Algans al piano, Ramon Grimalt al contrabaix i cal destacar la presència del baterista Adrià Font, un dels pioners del jazz a Catalunya.

https://www.youtube.com/watch?v=zyun5ZgJy-I&t=95s

GIPSY NUR PROJECT

Gipsy Nur Project és un projecte musical de cançons en francès i en català amb jazz manouche i swing. Desprès d'un any de feina amb concerts a tot tipus de llocs, ha sortit a la llum el seu primer disc titulat "Rencontres", resident a Terrassa (Barcelona) neix al juny del 2015, empès per la cantant Núria Jaouen. Després d'un any de molta activitat i d'una gran acceptació del públic (concerts en directe, privats, festivals,...) hem decidit plasmar les idees musicals de la fundadora Núria Jaouen en la gravació del seu primer disc de cançons pròpies en francès i algunes en català a l'estudi professional HitSound La Locomotora de Terrassa amb el productor i guitarrista Lluís Cuadrench.

Tot va començar interpretant cançons franceses antigues i algunes actuals amb els estils swing i jazz manouche (Édith Piaf, Charles Trénet, George Brassens, Serge Gainsbourg, Zaz,...) però sobretot temes propis escrits tant lletra com música i arranjaments per la cantant i pianista Núria Jaouen, nascuda a París i originària de Perpinyà, de mare catalana i de pare francès.

Els membres del projecte:

Núria Jaouen, piano, clavicèmbal, melòdica, teclats, veu i composició

Oleksandr Sora, violí

Svetlana Tovstukha, violoncel

Lluís Cuadrench, guitarra, gravació i mescla (HitSound Studios, La Locomotora, Terrassa)

Joan Humet, contrabaix

Daniel Levy, bateria

https://www.youtube.com/watch?v=QetORA4PpKU

KSONRONDA

Ksonronda Grup balaguerí de cançons de gresca, folk,taverna i sobretaula. 6 músics. Festes, vermuts, aniversaris i tot el que convingui. La música és vida.

Són un nou grup musical els “Ksonronda”, una paraula que es fa anar molt per aquestes contrades lleidatanes i que ve de l’expressió “me cason ronda” frase utilitzada per a indicar un disgust o enuig però que ells la tradueixen per alegria i diversió. La seva música està inspirada en la música tradicional i folk , barrejant entre aquesta temes propis. Els instruments que toquen ho diuen tot: banjo, acordió diatònic, gralla mandolina, sac de gemecs...

 Components:

- Àlex Fuentes (Flauta, Sac de Gemecs, Whistle, armònica i veu)

- Miquel Aige Donés (Baix i veu)

- Ricard Freixas (Guitarra, Banjo, Gralla i veu)

- Anna Bertran (Percussions, Acordó diatònic, Washboard i veu)

- Manel Vega (Guitarra, Mandolina i veu)

- Josep M. Casado (Bateria)

https://www.youtube.com/watch?v=L0ISrMLJaAc

SELVA

2 guitarres, 1 teclat, 1 baix i 1 bateria i el rock ,en el seu sentit més ampli, són els ingredients que la banda terrassenca SELVA utilitza per facturar cançons d'alta densitat sonora. Partint del rock més clàssic ens proposen un viatge pel soul, el blues, el hard rock i el rock americà, sense oblidar les influències d'orígen britànic. Melodies directes i lletres de somiadors i de perdedors acaben de vestir la proposta d'aquests 5 músics d'àmplia experiència en el panorama musical vallesà.

Jordi Selva (guitarra,veu i composició) és l'ànima de la banda,Pol Calvet(guitarra),Genís Sobrado(teclat i arranjaments),José Ma Martinez(baix) i Marc Corominas (bateria i veus) aporten les seves personalitats per donar gruix i color a les composicions que Selva presenta.

El còcktel que SELVA proposa és una mescla de rock dels 70's amb picades d'ull al pop anglès i als ritmes més tabernaris,sense oblidar algunes pinzellades de "black music".

Ak 2015 publiquen " The public bicycle" el seu primer llarga durada on es plasmen aquestes diverses influències i on a través de 10 temes,trobem un eclecticisme que es mostra amb contundència en els seus directes, on la fera rugeix amb més força,amb una posta en escena 100 % rockera. Després de treballar la solvència del directe, estan llestos per sortir de la gàbia i menjar-se el món a ritme de rock.

SELVA ha tornar per quedar-se.

https://www.youtube.com/watch?v=ehN79xRxu2Q

SOLAZ MUSICAL

El Joc d'Arlequí és un espectacle musical / teatral que servint-se del cant, la guitarra i la dansa desenvolupa la història de dos amants d'inicis del s.XIX a Itàlia.

Són músics professionals titulats en Màster d'interpretació que tenen la pretensió d'acostar a tots els públics la música culta d'una forma intel·ligible, dinàmica i expressiva, utilitzant el factor sorpresa i l'emoció com a base d'un espectacle que ofereix una alternativa adaptada al nostre temps del concepte habitual de concert clàssic.

En aquest projecte en concret s'escoltarà música adaptada per a guitarra, veu i dansa de Mozart, Rossini, F.Sor, M.Giuliani i R.Schumann, juntament amb composicions pròpies.

Personatges.

- Carlo di Meglio: José Carlos Arjona (Guitarra).

- Susanna Benso: Elena Plaça (Soprano).

- Arlequí: Avellaneda durand (Teatre i Dansa).

https://www.youtube.com/watch?v=nUCeXMd6YCI

SERGI BOTSWANAS

Sergi Botswanas és una jove promesa del món dels cantautors. Després d’iniciar el seu projecte el setembre de 2016, presentant #girautor amb el seu primer treball en solitari, “Normal, com jo”, el cantant ja porta acumulats més de 50 concerts per Catalunya, Grècia, Portugal, Galícia i Madrid.

Sergi Botswanas és un artista proper al seu públic, ni un déu ni un rei, només una persona fent música. I és precisament aquesta senzillesa la que l’està convertint en un referent de la música reivindicativa al nostre país.

Música directa, festiva, i amb un toc d’humor inigualable que, de ben segur, no us deixarà indiferents. Lletres plenes de sentiment i ganes de veure un món millor que us arribaran al cor per quedar-s’hi i impulsar-vos a canviar el món.

Prepara el disc “Antipunk” per aquest proper 2018 on pretén consolidar el seu projecte musical i consolidar-se com gran músic mestís.

https://www.youtube.com/watch?v=FCsD6D4ALE8

MANDRÀGORA

Amb més de dos anys d’experiència ens els escenaris, Mandràgora segueix apostant per renovar el panorama musical amb els sons del reggae, ska i dub. Mandràgora aposta per un directe amb connexió entre la música i l’oient, per generar així una experiencia vibrant i amb mollt bon ritme, bones vibracions, sinceritat i festa.

Prepara nou disc pel 2018.

EL SOBRINO DEL DIABLO

El 2002 grava el seu primer disc “En las nuves”. Poc després forma banda amb Nando Caballero al baix i Javi Rodríguez a la bateria. Al seu segon LP a trio, “Hades Tiempo” (2003) segueixen dos en format quartet, “Pulgatorio” (2005) i “El Cuarto de las Ratas” (2007) amb l'addició a la guitarra de Juan Zarppa. “Enemicgo público nº 2” (Chatunga Records), el cinquè disc i primer en directe és un treball de monòlegs i cançons amb el Sobrino armat únicament amb la seva acústica i la col·laboració del públic. Al novembre de 2009 es publica “Perder la Dignidad” (La Produktiva Records), sisè treball oficial del Sobrino, en què compta amb convidats com Quimi Portet i Gerard Quintana. El 2011 apareix “Music is the best,” el seu setè sisè disc, un treball d'adaptacions al castellà de músics tan diversos com Simon & Garfunkel, The Kinks o Loudon Wainwright III. El seu següent àlbum, en 2012 és a duo amb Juantón el equilibrista i es titula “Disculpen les Molestias”, basculant entre l'humor, el pop alternatiu, el rock i gèneres nous per el Sobrino com el rock steady o el reggaedub. Al maig de 2014 edita la seva novena obra i primera doble, “Frankenstein”, treball en què el blues i el bluegrass predominen en el estilístic encara que amb picades d'ullet a altres estils molt estimats pel Nebot com el rock progressiu o el hard rock. Al maig de 2016 presenta el seu desè LP oficial, “Injurias a la corona”, musicalment entre el folk i el rock dur i amb textos molt crítics amb el distema capitalista i amb la monarquia. En 2017 arriba el seu onzè treball a duo amb Mr Rodríguez: “El cerdo, el mono y el yeti”, un retorn a la crida per ells sarsuela afterpunk, estil gamberro de les primeres maquetes que van

gravar junts allà per 2000.